Entrada 2: " La pilota: un esport del poble"

 

2- La pilota: un esport del poble. Rebusca en la teua localitat, la teua família, els teus cercles i descobreix antecedents pilotaris. Pregunta a què jugaven els teus besiaios i iaios, ta mare i ton pare i traça una línia de temps tot marcant els canvis. Què ha passat amb els esports de sempre? Quan es canviaren pels moderns? Són dicotòmics uns i altres?




Els meus avis van nàixer a  Castilla La Manxa. Després, els paterns es van anar a viure a Barcelona i, els materns van vindre a València.

La meua iaia va arribar a Mislata (València) als anys 70. Ací, un dia va anar a treballar i, de sobte va observar que en el carrer Matias Ruiz, estaven jugant a pilota valenciana. Ella deia que hi havia molta gent veient el partit i, que els jugadors jugaven sense cap protecció perquè colpejaven la pilota amb les mans nues.

Després, a la generació dels meus pares va ser el mateix que els meus avis. Però, els meus pares no han tingut la sort de practicar, ni de veure cap partit de pilota valenciana.

Ara bé, l’única persona del meu cercle que ha tingut el plaer de jugar a la pilota valenciana, és el meu cunyat. No va ser professional, però sí que jugava totes les vesprades amb els seus amics.

Fa uns 25 anys, el meu cunyat va començar a jugar a pilota valenciana en un barri de València, proper a la Fonteta de Sant Lluís.

Ell quedava a jugar al carrer amb els seus amics i, jugaven a les llargues. El carrer on jugava era ample i sense eixida i també als carrers on creuaven fins als cotxes. En aquest carrer, dibuixaven amb un clarió les línies de joc. Aquesta línia, la denominaven línia de falta que la situaven a uns cinquanta o seixanta metres (depenent el carrer on jugaven) des d’on es feia el servici per a sacar. A més, hi hauria una línia darrere d’aquesta que es denomina “quinze”.

Abans de començar a jugar, alguns dels seus amics jugava amb la mà nua, però ell jugava amb una embena per a cobrir la palma de la mà. Era una embena típica per a tapar una ferida. I, jugaven amb una pilota de color blanc. Sempre recordava, que l'endemà se li posava la mà unflada, dels colps que li pegava a la pilota.

Quant a les persones jugaven, de normal eren 4 o 6 per a jugar. I jugaven partides de 2 contra 2 i, 3 contra 3. La formació que utilitzaven per a jugar era dependent els que foren. Però, si eren 2 vs 2, una persona es trobava davant i l’altra darrere.

Respecte a la puntuació, solia guanyar el joc aquell equip que arribarà als 10 o 15 punts. Però, arribaven a jugar fins al millor de 10 jocs o fins que arribarà la nit.

La manera en la qual guanyaven alguns punts per alguna circumstància:

1. Si la pilota s’emblanquinava en algun lloc, era punt per a l’equip contrari.

2. També, podien guanyar punts un equip, si la pilota botava dues vegades abans de ser colpejada per l’altre equip.

3. Se li donava el punt a l’equip contrari si la pilota li donava en alguna part del cos que no fora la mà.

I, ara ens preguntem que ha passat amb els jocs que jugaven els nostres iaios i els nostres pares?? Això, és una pregunta que es fa molta gent. Però, hem d'entendre que abans no hi havia tants recursos com ara i, amb el pas del temps les persones s'ajusten a la societat, és a dir, als canvis. Avui dia, la tecnologia ha evolucionat molt ràpidament. I, estem parlant de tan sols un segle enrere. Moltes vegades, reflexione i pense que tot el que estem veient ara, abans no estava. Abans, tot era camp. Ara, per on passem, veiem cases edificades, centres comercials, hospitals, escoles, centres per a practicar esport, etc. Aleshores, no tan sols han canviat els esports. És la tecnologia la que ha canviat la nostra vida.

Quant als esports, veiem que en l'actualitat, la majoria dels xiquets li agrada més jugar a la Play, al mòbil o a l'ordinador que baixar a jugar amb els seus amics. Ara queden amb els seus amics i juguen online amb les noves tecnologies. 

Quan, jo vaig ser xicotet, m'enrecorde que en la meua infància terminava el col·legi i m'anava a jugar al parc amb els meus amics. Passava poc de temps amb l'ordinador i, no vaig tindre mòbil fins a l'adolescència. No el necessitava, perquè en aquell temps no s'utilitzava quasi.

Si ens centrem en la pilota valenciana, a mi m'agradaria que continue practicant-se, perquè és un esport que va nàixer a la nostra comunitat i, és la nostra identitat.

 

 

1 comentario:

  1. Buenas noches Jesús,

    Muy buena reflexión sobre los juegos de nuestros antepasados y los actuales. Yo de pequeño también aprovechaba mi tiempo libre para compartirlo con mis amigos y amigas en la calle o en la mayoría de los casos jugando a algún deporte/juego. Me fascina ver que aunque no hayas practicado la pilota valenciana tengas inmensas ganas de jugar, te lo recomiendo!

    Un 9! WE CAN!

    ResponderEliminar