Entrada 3: " Experiència pràctica al trinquet de la UPV."

Una llàstima no poder anar al Trinquet de la UPV 

Quan estàvem disposats a anar al trinquet de la Universitat Politècnica, no vam poder anar perquè van tancar la Universitat unes setmanes, ja que alguns alumnes van donar positiu per Covid19.

La següent oportunitat que vam tindre va ser el dia 5 de Novembre, però pel mal temporal que va fer, no vaig assistir a aquesta sessió tan especial que era per a mi, perquè mai havia jugat a pilota valenciana en un trinquet. Espere, que molt prompte puga jugar en un lloc com aquest.

Per aquesta mala sort, he tractat de compensar-la amb una partida de pilota valenciana que vaig veure a Youtube.

 

Aquesta partida va donar lloc al trinquet de Vilamarxant. Tractava d’una semifinal de la lliga professional d’escala i corda, que va disputar-se el 29 de març del 2019. Els jugadors eren Pere Roc II, Santi i Monrabal II (amb la samarreta de color blau) contra Puchol II, Raul i Bueno (amb la samarreta de color roig).

Mai havia vist una partida de pilota valenciana i, especialment de la modalitat d’escala i corda.

La veritat és que m’agradaria jugar com aquests jugadors, però no entenc com no es fan mal a la mà (per a mi la protecció és insuficient), amb els colps tan forts que li donen a la pilota.

Respecte als punts que m’han cridat l’atenció d’aquesta partida.

·         Hem pareix molt complicat fer una ferida perquè la pilota ha de rebotar en la paret de les escales i caure al dau.

Però els pilotaris d’aquesta partida el fan com si fóra fàcil. Perquè boten la pilota en la llosa situada abans de la corda i després colpegen la pilota sobre una ratlla que es situa en la muralla. Després, la pilota ha de botar en l’escala i el primer bot ha de pegar dins del dau.

·         Quan deixen baixar la pilota per les escaleres del trinquet i esperen que la pilota done un colp a terra per colpejar-la. O també si la pilota no cau de l’escala i va avançant, el pilotari fa una raspada perquè la pilota puge per damunt de la red.

·         La majoria dels pilotaris, busquen molt colpejar la pilota perquè quede molt a prop de la paret. I, moltes vegades l’adversari no li pot colpejar ben bé a la pilota. Aquesta estratègia és molt bona per fer un quinze.

·         Molt difícil tornar una pilota que dóna al tamborí, perquè no es sap la trajectòria que tindrà després aquesta.

·         Quan la pilota queda en la grada on està la gent, aquest punt comença de nou. Però, aquesta vegada el pilotari deixarà córrer la pilota des d’on ha quedat la pilotari, la deixarà córrer per l’escala i abans que colpege a terra, aquest li deurà colpejar.

·         Al final, va guanyar l’equip blau amb dos punts finals on el contrincant no ha pogut tornar la pilota perquè la pilota ha botat al tamborí i no sabia on botaria després.