Què m'ha paregut l'esgrima?
1. Què t’ha paregut
aquesta pràctica? Coneixies l’esgrima? La inclouries en la teua programació
d’EF?
Respecte a la
practica, m’ha agradat perquè era innovadora i era la primera vegada que els
meus companys i jo practicàvem un esport diferent. A més a més, també ha sigut
original aprendre aquest esport amb una gran professional com es Laura
Ruiz Sanchís, ja que ella havia participat temps enrere
en aquest esport.
Ella, ens ha ensenyat aquest
esport amb jocs interactius per a fer-lo més divertit. I la veritat, és que
m’ha paregut una bona idea fer la sessió així.
Després, volia posar dos jocs que
m’han agradat moltíssim i crec que a l’alumnat també li agradaria.
El primer tractava en què dos
rivals s’enfrontaven l'un amb l'altre i, enmig l’àrbitre. L’àrbitre tenia dues
pilotes xicotetes una en cada mà i, els rivals estaven amb el braç estirat i
abans que arribarà la pilota al sòl, els dos rivals devien collir la seua
pilota. I, qui arribarà abans als cinc punts, guanyava.
El segon era que l’àrbitre
sostenia en creu una pilota a cada mà i, els dos rivals des de certa distància
tenien una pilota i havien de llançar a la pilota que tenien endavant i donar-li
un colp perquè l’altra pilota caiguera a terra. Així, fins que la persona que
arribarà primer als cinc punts, guanyaria.
Quant a l’esgrima,
mai l’havia practicat. Des que jo era xicotet, a l’escola sempre hem jugat
als esports més populars com el futbol o el basquet. És més, en aquell temps no
li’n donaven tanta importància com ara.
Ara bé, gràcies a Laura Ruiz
Sanchís, deia que havia sigut professional en aquest esport. I venia a la
Universitat a explicar-nos com és l'esgrima actualment i, sobretot com es
practica.
En un futur, no inclouria
l’esgrima perquè és un esport molt arriscat amb els xiquets d’avui dia. És més,
tampoc sabria explicar aquest esport que mai he practicat. I, per explicar una
cosa mal, és millor no fer-la. Aleshores, practicaria altres esports que tants
als xiquets com a mi, ens poden motivar més.
2. Segons el Decret 108/2014, en què bloc; i concretament en què
cursos estaria justificada la seua aplicació? Raona la teua resposta.
Segons
el Decret 108/ 2014, per a donar esgrima, el ficaria en el bloc 2: “Habilitats
motrius, coordinació i equilibri". I, aquest esport, el donaria per als grups
de quart, cinqué i sisé, perquè:
-Els continguts de
quart al bloc 2, són:
- Ocupació de les
habilitats motrius de locomoció, manipulació i estabilitat en activitats
fisicoesportives, amb i sense maneig de materials propis de l'àrea,
ajustant la seua realització als entorns i al grau d'incertesa, i
mantenint l'equilibri postural.
- Ocupació
d'activitats per al control de l'equilibri estàtic i dinàmic amb distints
tipus de materials que varien les superfícies i les posicions.
-Els continguts de quint en el bloc 2, són:
-
Reconeixement i aplicació de les
habilitats motrius en jocs i activitats fisicoesportives (d'oposició, de
cooperació, de cooperació-oposició, etc.), ajustant la seua realització
als entorns i al grau d'incertesa.
-
Identificació i aplicació dels diferents tipus de coordinació, per
resoldre reptes motrius, amb i sense utilització de materials.
-Els
continguts de sisé en el bloc 2, són:
-
Adaptació de l'habilitat motriu corresponent a les diferents
activitats fisicoesportives, ajustant la seua realització als entorns I al
grau d'incertesa.
-
Resolució de situacions motrius de coordinació (grossa, fina,
segmentària, general, òcul-manual i òcul-pèdic) amb i sense utilització de
materials.
- Adaptació
de l'equilibri estàtic i dinàmic en activitats físiques (p.e.
acrogimnasia) utilitzant diferents superfícies i posicions.
Aquests
són els criteris que considere adequats per a treballar l’esgrima, a
l’assignatura d’Educació Física, en els cursos de quart, cinqué i sisé
de Primària.
3. Amb quins altres materials es podria treballar l’esgrima a l’escola? Si
fora autoconstruit explica com ho faries (passos a seguir per a a seua
elaboració).
Com va explicar Laura
Ruiz Sanchís, l'esgrima és un esport que l'ha practicat gent adinerada i
damunt, el material que s'utilitza com les proteccions o inclòs les floretes,
és molt car. És més, a les escoles públiques, no utilitzen un material de
primera qualitat, perquè amb un material alternatiu poden practicar
perfectament la iniciació a l'esgrima.
També, me’n vaig
fixar en el material que va traure Laura i, va ser molt interessant. Perquè
havia fet diverses floretes, amb cartó i xurro de suro. Però, pareixien
floretes de veritat. A més, pense que l’alumnat es motivaria igualment.
4. Proposa 3 variants a la pràctica vivenciada avui: un joc d’animació, un
joc de part principal i un joc de tornada a la calma (especifica el curs de
Primària al que aniria dirigit).
Abans de començar a explicar la sessió, explicitar que aquesta classe està preparada per a 6º de Primària.
1-Joc d'animació o
escalfament (15 minuts)
Aquest joc consisteix que 3 persones pillen en tota la classe. I, la resta haurà d'evitar que
li toque aquell que pille.
Els alumnes que
pillen hauran de tocar l’espatlla per a poder pillar-lo. Si la pillen, la
persona pillada s’acatxarà i esperarà que algun company seu li toque
l’espatlla. Però els que no pillen, abans que li pillen es ficarà en guàrdia i
un company seu li tocarà l’espatlla per a tornar a jugar.
2- Joc de part
principal (25 minuts)
-Material: Cércols i botelles de
plàstic
- "A
la conquesta del castell"
La classe es divideix en
dos grups. Un serà l’atacant i els altres els defensors. L’objectiu de
l’atacant és arribar al castell sense que l’agafe cap defensor. En canvi, si
els defensors agafen als atacants, els atacants passaran a ser presos.
Per arribar al castell,
hi haurà tres cércols darrere dels defensors. Els atacants, hauran d'arribar
als cércols, abans que el defensor li toque amb l’espasa (botella de plàstic).
El joc acabaria quan els
defensors tinguen presos a tots els atacants o tots els atacants hagen arribat
als cércols.
3-Joc de tornada a la
calma (10 minuts)
Un alumne es situarà
davant de tots els seus companys i farà moviments d’esgrima i els seus companys
l'han d'imitar. Pot fer desplaçaments, posició en guàrdia, fer moviments
inventats o situacions de combat o lluita.
