Entrada 6:" El meu esport alternatiu"


 El meu esport alternatiu és el "Floorball"!!!!!!🏒



Sincerament, en el meu grup volíem triar el Colpbol perquè és un esport que vaig practicar al grau superior d’Educació Física, és a dir, al TAFAD. I, li vaig dir als meus companys que en aquest esport era molt divertit i, a més a més, motiva molt a l’alumnat.

En canvi, no vam poder fer el Colpbol perquè altre grup el va collir, nosaltres vam elegir el Floorball. Aquest esport, també l’he practicat al grau superior i també me’n va agradar.

Per a mi, el floorball és un esport alternatiu d’equip i, sobretot d’invasió. També, és un esport competitiu on l’objectiu és marcar gol a la porteria contrària. Això si, solament es pot colpejar la pilota amb el stick. Així i tot, per a jugar a floorball, cal practicar la tècnica del passe tant en estàtic com en moviment, el llançament a porteria, la conducció de la pilota. Si ajuntem totes les característiques que hem mencionat anteriorment, ens pot recordar al hockey.

Finalment, com a futur docent inclouria el floorball en les meues sessions d’Educació Física. Pense que pot transmetre molta motivació a l’alumnat. D’altra banda, considere important la cooperació entre els companys ja que, és un esport d’equip. Ara bé, tot esport té una part competitiva i, està clar que uns guanyen i altres perden. Però, a l’escola podem incloure altres variants, com canviar d’equip a aquella persona que marque en la porteria. 

A continuació, podem observar una infografia que he fet sobre el floorball.




Per a terminar, podem veure un vídeo sobre uns xiquets que juguen al floorball en la seua pròpia escola.






Entrada 4: L'esgrima a l'escola"

Què m'ha paregut l'esgrima?



1. Què t’ha paregut aquesta pràctica? Coneixies l’esgrima? La inclouries en la teua programació d’EF?

Respecte a la practica, m’ha agradat perquè era innovadora i era la primera vegada que els meus companys i jo practicàvem un esport diferent. A més a més, també ha sigut original aprendre aquest esport amb una gran professional com es Laura Ruiz Sanchís, ja que ella havia participat temps enrere en aquest esport.

Ella, ens ha ensenyat aquest esport amb jocs interactius per a fer-lo més divertit. I la veritat, és que m’ha paregut una bona idea fer la sessió així.

Després, volia posar dos jocs que m’han agradat moltíssim i crec que a l’alumnat també li agradaria.

El primer tractava en què dos rivals s’enfrontaven l'un amb l'altre i, enmig l’àrbitre. L’àrbitre tenia dues pilotes xicotetes una en cada mà i, els rivals estaven amb el braç estirat i abans que arribarà la pilota al sòl, els dos rivals devien collir la seua pilota. I, qui arribarà abans als cinc punts, guanyava.

El segon era que l’àrbitre sostenia en creu una pilota a cada mà i, els dos rivals des de certa distància tenien una pilota i havien de llançar a la pilota que tenien endavant i donar-li un colp perquè l’altra pilota caiguera a terra. Així, fins que la persona que arribarà primer als cinc punts, guanyaria.

Quant a l’esgrima, mai l’havia practicat. Des que jo era xicotet, a l’escola sempre hem jugat als esports més populars com el futbol o el basquet. És més, en aquell temps no li’n donaven tanta importància com ara.

Ara bé, gràcies a Laura Ruiz Sanchís, deia que havia sigut professional en aquest esport. I venia a la Universitat a explicar-nos com és l'esgrima actualment i, sobretot com es practica.

En un futur, no inclouria l’esgrima perquè és un esport molt arriscat amb els xiquets d’avui dia. És més, tampoc sabria explicar aquest esport que mai he practicat. I, per explicar una cosa mal, és millor no fer-la. Aleshores, practicaria altres esports que tants als xiquets com a mi, ens poden motivar més.

 2. Segons el Decret 108/2014, en què bloc; i concretament en què cursos estaria justificada la seua aplicació? Raona la teua resposta. 

 Segons el Decret 108/ 2014, per a donar esgrima, el ficaria en el bloc 2: “Habilitats motrius, coordinació i equilibri". I, aquest esport, el donaria per als grups de quart, cinqué i sisé, perquè:

-Els continguts de quart al bloc 2, són:

  1.    Ocupació de les habilitats motrius de locomoció, manipulació i estabilitat en activitats fisicoesportives, amb i sense maneig de materials propis de l'àrea, ajustant la seua realització als entorns i al grau d'incertesa, i mantenint l'equilibri postural.
  2.     Ocupació d'activitats per al control de l'equilibri estàtic i dinàmic amb distints tipus de materials que varien les superfícies i les posicions.

-Els continguts de quint en el bloc 2, són:

  1.          Reconeixement i aplicació de les habilitats motrius en jocs i activitats fisicoesportives (d'oposició, de cooperació, de cooperació-oposició, etc.), ajustant la seua realització als entorns i al grau d'incertesa.
  2.          Identificació i aplicació dels diferents tipus de coordinació, per resoldre reptes motrius, amb i sense utilització de materials.

-Els continguts de sisé en el bloc 2, són:

  1.          Adaptació de l'habilitat motriu corresponent a les diferents activitats fisicoesportives, ajustant la seua realització als entorns I al grau d'incertesa.
  2.         Resolució de situacions motrius de coordinació (grossa, fina, segmentària, general, òcul-manual i òcul-pèdic) amb i sense utilització de materials.
  3.     Adaptació de l'equilibri estàtic i dinàmic en activitats físiques (p.e. acrogimnasia) utilitzant diferents superfícies i posicions.

 Aquests són els criteris que considere adequats per a treballar l’esgrima, a l’assignatura d’Educació Física, en els cursos de quart, cinqué i sisé de Primària.

 3. Amb quins altres materials es podria treballar l’esgrima a l’escola? Si fora autoconstruit explica com ho faries (passos a seguir per a a seua elaboració). 

 Com va explicar Laura Ruiz Sanchís, l'esgrima és un esport que l'ha practicat gent adinerada i damunt, el material que s'utilitza com les proteccions o inclòs les floretes, és molt car. És més,  a les escoles públiques, no utilitzen un material de primera qualitat, perquè amb un material alternatiu poden practicar perfectament la iniciació a l'esgrima.

També, me’n vaig fixar en el material que va traure Laura i, va ser molt interessant. Perquè havia fet diverses floretes, amb cartó i xurro de suro. Però, pareixien floretes de veritat. A més, pense que l’alumnat es motivaria igualment.

 4. Proposa 3 variants a la pràctica vivenciada avui: un joc d’animació, un joc de part principal i un joc de tornada a la calma (especifica el curs de Primària al que aniria dirigit).

 Abans de començar a explicar la sessió, explicitar que aquesta classe està preparada per a 6º de Primària.

 1-Joc d'animació o escalfament (15 minuts)

  • “En guardia” (10 minuts)

Aquest joc consisteix que 3 persones pillen en tota la classe. I, la resta haurà d'evitar que li toque aquell que pille.

Els alumnes que pillen hauran de tocar l’espatlla per a poder pillar-lo. Si la pillen, la persona pillada s’acatxarà i esperarà que algun company seu li toque l’espatlla. Però els que no pillen, abans que li pillen es ficarà en guàrdia i un company seu li tocarà l’espatlla per a tornar a jugar.

 

2- Joc de part principal (25 minuts)

-Material: Cércols i botelles de plàstic

  • "A la conquesta del castell"

 La classe es divideix en dos grups. Un serà l’atacant i els altres els defensors. L’objectiu de l’atacant és arribar al castell sense que l’agafe cap defensor. En canvi, si els defensors agafen als atacants, els atacants passaran a ser presos.

 Per arribar al castell, hi haurà tres cércols darrere dels defensors. Els atacants, hauran d'arribar als cércols, abans que el defensor li toque amb l’espasa (botella de plàstic).

 El joc acabaria quan els defensors tinguen presos a tots els atacants o tots els atacants hagen arribat als cércols.

3-Joc de tornada a la calma (10 minuts)

  •       “L’espill”

Un alumne es situarà davant de tots els seus companys i farà moviments d’esgrima i els seus companys l'han d'imitar. Pot fer desplaçaments, posició en guàrdia, fer moviments inventats o situacions de combat o lluita.

 

 





 




Entrada 3: " Experiència pràctica al trinquet de la UPV."


Una llàstima no poder anar al Trinquet de la UPV 

Quan estàvem disposats a anar al trinquet de la Universitat Politècnica, no vam poder anar perquè van tancar la Universitat unes setmanes, ja que alguns alumnes van donar positiu per Covid19.

La següent oportunitat que vam tindre va ser el dia 5 de Novembre, però pel mal temporal que va fer, no vaig assistir a aquesta sessió tan especial que era per a mi, perquè mai havia jugat a pilota valenciana en un trinquet. Espere, que molt prompte puga jugar en un lloc com aquest.

Per aquesta mala sort, he tractat de compensar-la amb una partida de pilota valenciana que vaig veure a Youtube.


 

Aquesta partida va donar lloc al trinquet de Vilamarxant. Tractava d’una semifinal de la lliga professional d’escala i corda, que va disputar-se el 29 de març del 2019. Els jugadors eren Pere Roc II, Santi i Monrabal II (amb la samarreta de color blau) contra Puchol II, Raul i Bueno (amb la samarreta de color roig).

Mai havia vist una partida de pilota valenciana i, especialment de la modalitat d’escala i corda.

La veritat és que m’agradaria jugar com aquests jugadors, però no entenc com no es fan mal a la mà (per a mi la protecció és insuficient), amb els colps tan forts que li donen a la pilota.

Respecte als punts que m’han cridat l’atenció d’aquesta partida.

·         Hem pareix molt complicat fer una ferida perquè la pilota ha de rebotar en la paret de les escales i caure al dau.

Però els pilotaris d’aquesta partida el fan com si fóra fàcil. Perquè boten la pilota en la llosa situada abans de la corda i després colpegen la pilota sobre una ratlla que es situa en la muralla. Després, la pilota ha de botar en l’escala i el primer bot ha de pegar dins del dau.

·         Quan deixen baixar la pilota per les escaleres del trinquet i esperen que la pilota done un colp a terra per colpejar-la. O també si la pilota no cau de l’escala i va avançant, el pilotari fa una raspada perquè la pilota puge per damunt de la red.

·         La majoria dels pilotaris, busquen molt colpejar la pilota perquè quede molt a prop de la paret. I, moltes vegades l’adversari no li pot colpejar ben bé a la pilota. Aquesta estratègia és molt bona per fer un quinze.

·         Molt difícil tornar una pilota que dóna al tamborí, perquè no es sap la trajectòria que tindrà després aquesta.

·         Quan la pilota queda en la grada on està la gent, aquest punt comença de nou. Però, aquesta vegada el pilotari deixarà córrer la pilota des d’on ha quedat la pilotari, la deixarà córrer per l’escala i abans que colpege a terra, aquest li deurà colpejar.

·         Al final, va guanyar l’equip blau amb dos punts finals on el contrincant no ha pogut tornar la pilota perquè la pilota ha botat al tamborí i no sabia on botaria després.

 

 

Entrada 2: " La pilota: un esport del poble"

 

2- La pilota: un esport del poble. Rebusca en la teua localitat, la teua família, els teus cercles i descobreix antecedents pilotaris. Pregunta a què jugaven els teus besiaios i iaios, ta mare i ton pare i traça una línia de temps tot marcant els canvis. Què ha passat amb els esports de sempre? Quan es canviaren pels moderns? Són dicotòmics uns i altres?




Els meus avis van nàixer a  Castilla La Manxa. Després, els paterns es van anar a viure a Barcelona i, els materns van vindre a València.

La meua iaia va arribar a Mislata (València) als anys 70. Ací, un dia va anar a treballar i, de sobte va observar que en el carrer Matias Ruiz, estaven jugant a pilota valenciana. Ella deia que hi havia molta gent veient el partit i, que els jugadors jugaven sense cap protecció perquè colpejaven la pilota amb les mans nues.

Després, a la generació dels meus pares va ser el mateix que els meus avis. Però, els meus pares no han tingut la sort de practicar, ni de veure cap partit de pilota valenciana.

Ara bé, l’única persona del meu cercle que ha tingut el plaer de jugar a la pilota valenciana, és el meu cunyat. No va ser professional, però sí que jugava totes les vesprades amb els seus amics.

Fa uns 25 anys, el meu cunyat va començar a jugar a pilota valenciana en un barri de València, proper a la Fonteta de Sant Lluís.

Ell quedava a jugar al carrer amb els seus amics i, jugaven a les llargues. El carrer on jugava era ample i sense eixida i també als carrers on creuaven fins als cotxes. En aquest carrer, dibuixaven amb un clarió les línies de joc. Aquesta línia, la denominaven línia de falta que la situaven a uns cinquanta o seixanta metres (depenent el carrer on jugaven) des d’on es feia el servici per a sacar. A més, hi hauria una línia darrere d’aquesta que es denomina “quinze”.

Abans de començar a jugar, alguns dels seus amics jugava amb la mà nua, però ell jugava amb una embena per a cobrir la palma de la mà. Era una embena típica per a tapar una ferida. I, jugaven amb una pilota de color blanc. Sempre recordava, que l'endemà se li posava la mà unflada, dels colps que li pegava a la pilota.

Quant a les persones jugaven, de normal eren 4 o 6 per a jugar. I jugaven partides de 2 contra 2 i, 3 contra 3. La formació que utilitzaven per a jugar era dependent els que foren. Però, si eren 2 vs 2, una persona es trobava davant i l’altra darrere.

Respecte a la puntuació, solia guanyar el joc aquell equip que arribarà als 10 o 15 punts. Però, arribaven a jugar fins al millor de 10 jocs o fins que arribarà la nit.

La manera en la qual guanyaven alguns punts per alguna circumstància:

1. Si la pilota s’emblanquinava en algun lloc, era punt per a l’equip contrari.

2. També, podien guanyar punts un equip, si la pilota botava dues vegades abans de ser colpejada per l’altre equip.

3. Se li donava el punt a l’equip contrari si la pilota li donava en alguna part del cos que no fora la mà.

I, ara ens preguntem que ha passat amb els jocs que jugaven els nostres iaios i els nostres pares?? Això, és una pregunta que es fa molta gent. Però, hem d'entendre que abans no hi havia tants recursos com ara i, amb el pas del temps les persones s'ajusten a la societat, és a dir, als canvis. Avui dia, la tecnologia ha evolucionat molt ràpidament. I, estem parlant de tan sols un segle enrere. Moltes vegades, reflexione i pense que tot el que estem veient ara, abans no estava. Abans, tot era camp. Ara, per on passem, veiem cases edificades, centres comercials, hospitals, escoles, centres per a practicar esport, etc. Aleshores, no tan sols han canviat els esports. És la tecnologia la que ha canviat la nostra vida.

Quant als esports, veiem que en l'actualitat, la majoria dels xiquets li agrada més jugar a la Play, al mòbil o a l'ordinador que baixar a jugar amb els seus amics. Ara queden amb els seus amics i juguen online amb les noves tecnologies. 

Quan, jo vaig ser xicotet, m'enrecorde que en la meua infància terminava el col·legi i m'anava a jugar al parc amb els meus amics. Passava poc de temps amb l'ordinador i, no vaig tindre mòbil fins a l'adolescència. No el necessitava, perquè en aquell temps no s'utilitzava quasi.

Si ens centrem en la pilota valenciana, a mi m'agradaria que continue practicant-se, perquè és un esport que va nàixer a la nostra comunitat i, és la nostra identitat.