Entrada 9: Reflexió i autoavaluació (Cristina)

 

Després del viscut i a partir dels dos articles de l'aula virtual que nomene a continuació i que han sigut la base teòrica del bloc. Contesta les quatre preguntes i realitza l'autoavaluació en el teu blog i puja'm l'enllaç a la tasca de l'aula virtual "Reflexió i autoavaluació"

 

"Els jocs de predomini tàctic: una proposta eficaç per a l'ensenyament dels esports d'invasió" Antonio Méndez Giménez.

 

1. Després del viscut i experimentat en les sessions, llig el paràgraf següent i fes una xicoteta reflexió de 6-8 línies.

            "Per a autors com Greháigne i Godbout (1995) l'essència dels esports d'equip consisteix en una relació d'oposició, és a dir, cadascun dels dos equips ha de coordinar les seues accions per a recuperar, conservar i moure la pilota fins a arribar a l'àrea de marcatge i aconseguir una miqueta. Al nostre entendre, aquesta posició no implica una aposta per la competició desmesurada, sinó per la seua educació com a mitjà (no com a meta) de millora personal i grupal.

Des del meu punt de vista, els autors Greháigne i Godbout, ens parlen sobre els esports d’equip. Expliquen, que en aquests esports és necessària la gran coordinació entre tots els membres de l’equip. Perquè, cadascú necessita als seus companys per a poder realitzar una acció.

Aleshores, per a formar l’equip, partim d’una base, on l’educació és el pilar fonamental. Per tant, l’objectiu seria que entre tots els individus de l’equip, s’ajuden cooperant entre ells.


2. Dels jocs que hem realitzat en classe, a partir de la següent reflexió, quin destacaries?, explica-ho i justifica-ho.

            "La proposta es fonamenta en jocs reduïts per a aconseguir incrementar l'activitat i garantir la major participació en la tasca. S'incrementen així, tant el temps de pràctica real com la intensitat de treball."


"Les activitats físiques cooperatives. Una proposta per a la formació en valors a través de l'educació física a les escoles d'educació bàsica". Carlos Velázquez Callado


Segons aquesta reflexió, vaig a destacar que a l’última sessió vam exposar diferents esports. Però, concretament volia destacar quan vam jugar a voleibol. Vam fer diferents activitats on treballaríem en grups reduïts. El més important, va ser que al treballar d’aquesta forma, és que vam participar més.

Per exemple, a l’hora de fer un partit de 3 vs 3 teníem que donar-li tres colps cadascú a la pilota. Per tant, la colpejarem tots els membres de l’equip.


3. Tria un dels jocs realitzats en classe i transforma-ho de competitiu a cooperatiu tenint en compte la promoció de la participació.

 Per exemple en el voleibol, vam jugar un partit de 3 vs 3.

El podríem fer més participatiu sí els dos equips tracten de passar la pilota dos o tres vegades. Però, per a passar la pilota, la tenen que colpejar tots els membres de l’equip almenys una vegada.


4. Escriu 3 o 4 estratègies que usaries per a desvincular el joc del resultat i educar que per damunt de guanyar o perdre està la pròpia activitat.

1ªEstrategia:

 Al voleibol, podem ficar l’exemple, que entre tota la classe haurà de donar-li un colp cadascú a la pilota. I, quan el primer alumne colpeja, dirà “1”. Després, la seqüència aniria “2,3,4...”. Fins que tota la classe toque la pilota.

L’objectiu d’aquest joc ,seria que la classe ha de coordinar-se per a fer aquesta activitat.

Per últim, amb els diferents colps de voleibol que hem aprés, podem donar-li amb qualsevol d’aquests colps.

2ªEstrategia:

Si juguem per exemple al futbol sala, entre els dos equips tenen que arribar a marcar 10 vegades. Quan s’arriba a 10, paren de jugar i guanyen els dos.

El seu objectiu seria la coordinació entre els dos equips per a marcar.

3ªEstrategia:

 Si juguem per exemple al handbol, i volem marcar un gol en la porteria, l’equip sencer té que tocar el baló, almenys una vegada.

Ací, el més important no serà tirar a porteria, sinó passar el baló entre tots els companys.

Per últim, tractem la coordinació i la cooperació, per a poder fer correctament l’activitat.

 

AUTOAVALUACIÓ

 

 

 

 

 

Puntuació:

 

JUSTIFICACIÓ:

4-5

5-6

6-7

8-9

9-10

Participació en les sessions.

 

 

 

 

 

X

He anat a totes les classes i, a més més, he participat d’una forma activa.

 

Qualitat de les 4 respostes de la pràctica vinculada amb la teoria.

 

 

 

 

 

X

Pense que he contestat d’una forma correcta i adequada les activitats. He tingut en compte les meues vivències a classe.

 

Aportació i aprenentatge en l'apartat que li va tocar al meu equip: Mobilitat, tècnica de carrera, seqüència, volta a la calma.

 

 

 

 

X

 

 

Majoritàriament va fer quasi tota la seqüència el meu company David Tolsà. Jo vaig estar atent als demés companys per veure que feien cas del meu company.

També, vaig fer una vegada tota la seqüència amb una part de la classe.

Aportació i aprenentatge en la progressió de l'esport del meu equip.

 

 

 

 

X

 

 

-Vaig ajudar al meu equip de “Taekwondo” a que no hi ha haguera cap error a la nostra exposició.”

- Vaig observar com el feien els meus companys.

-Sincerament, tota la pràctica i els coneixements el va ficar David Tolsà.

 

Satisfacció amb el treball realitzat.

 

 

 

 

 

X

Pense que he treballat de la millor forma possible i, m’he esforçat al màxim.

 


Nivell d'aprenentatge del bloc.

 

 

 

 

 

 

X

 

He posat en practica les meues habilitats per a poder treballar correctament el bloc.

A més, considere que m’he esforçat molt a l’hora de fer aquest bloc.

Suma la nota dels 6 apartats i divideix-la entre 6, el resultat l'escrius baix.

NOTA FINAL: 9,33

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Entrada 5: ELS ESPORTS EN TEMPS DE COVID

 

            

 Hui dia 19 de Novembre, a la sessió de Jocs i Activitats esportives, hem practicat dos esports col·lectius alternatius: El Datchball i el Colpbol.

Respecte al Datchball, comentar que és un esport que es pareix molt a un joc que hem jugat des de xicotets, aquest és el cementeri o baló presoner. Me’n recorde molt d’aquest esport perquè jugava amb una alta intensitat i donava molta impotència que la pilota me’n colpejarà al cos i fóra mort al cementiri.

Per altra banda, també vaig jugar al Colpbol en el TAFAD. Aquest esport m’agradava moltíssim perquè sempre corria pel camp buscant la pilota, per a colpejar-la. M’agrada molt ser participatiu i, també fer que els meus companys participen. Ja que, considere que aquest és un esport d’equip.
A banda d’això, m’agradaria comentar una experiència molt bonica que vaig tindre al TAFAD.
Un dia la meua mestra, va decidir que la meua classe fora participe  d’una jornada de Colpbol a un col·legi de Valencia. No recorde el nom d’aquesta escola. Però, van anar moltíssims col·legis i van jugar entre ells. Aquesta jornada va durar un matí sencer i, l’experiència va ser immillorable. I, cal dir que la meua funció va ser d’àrbitre en diversos partits.

Tornant a l’actualitat, quan vam arribar classe ens vam asseure en les grades del gimnàs i escoltàvem a un mestre que venia d'una escola, on havia practicat dos esports alternatius, com són el Datchball i el Colpbol. Vam passar una bona estona escoltant la teoria dels mestres i, també mirant vídeos que ens mostràvem per veure com es jugava en ambdós esports. Jo me’n vaig avorrir moltíssim, perquè volia jugar. Quan van acabar d’explicar, començarem a jugar.

El primer esport que vam jugar, va ser el Datchball. Vam dividir-nos en quatre equips i vam fer dos o tres partits. Sincerament, amb temps de Covid me’n costava molt respirar per la màscara, notava com si me’n faltarà oxigen. Per a mi era molt complicat jugar d’aquesta manera perquè era un esport que requereix una gran intensitat.

Després, amb els mateixos equips jugarem al Colpbol. Els mestres van dividir el gimnàs per a fer un partit en una meitat i, un altre partit en l’altra meitat.

Per a finalitzar, els professors ens van deixar jugar un partit de veritat en tot el gimnàs. El partit va ser molt bo i, amb molt de ritme. Una llàstima que en l’última jugada del partit vaig tindre una jugada desafortunada amb un company i sense voler, me’n vaig lesionar al muscle.

Una vegada comentat això, dir que aquests esports són igual de didàctics que els tradicionals. Simplement els tradicionals són aquells que es van donant tots els anys i, a més a més, són els que hui en dia, es practiquen molt més. Ara, no busquem canviar això, sinó que podem donar les mateixes classes tant per als esports tradicionals com els esports alternatius. I, d'aquesta manera anem introduint a poc a poc, esports com el Colpbol o el Datchball.

Respecte al currículum, podem dir que els esports alternatius que hem treballat, els podem situar al bloc 5:“Jocs i activitats esportives”.

Ara bé, com podem observar, el floorball el donaríem al curs de 4º de Primària.

"Participació en jocs d'iniciació esportiva o preesportius (p. e. softbol, baló presoner, els deu passes, a primera base, els 4 cantons o floorball) , alternatius (p. e. balonkorf o korfball, dodgeball, kinball, lacrosse, última o xecball), de malabars (plats xinesos, diàbolo o pilotes de malabars), modificats, amb implement, inclusius, d'innovació, populars, tradicionals, multiculturals, cooperatius i de ritme, amb especial referència a la modalitat autòctona de pilota valenciana"

 



Entrada 8: Avaluació i qualificació.

 Coneixem la diferència entre avaluar i qualificar?


Jo crec que aquestes dues paraules són de les més importants en el món de l’educació. I, per desgràcia, una cobra més rellevància que l’altra.

Per a començar, tots sabem que en els centres escolars, sempre s’avalua i es qualifica a tot l’alumnat.

En l’actualitat, pense que és més important la qualificació. Perquè, a l’hora de la veritat, una persona va a un examen per obtindre una qualificació. Aquesta pot ser mala o pot ser bona. Però, aquest resultat marcarà el fet si aproves o suspens. Per exemple, moltes vegades, els alumnes van a un examen amb molts nervis per allò que han estudiat de memòria i, no saben ben bé com l’eixirà l’examen. Aleshores, una vegada comença l’examen, el mateix alumne vomita tots els coneixements que ha aprés de cara a l'examen. Dies després, hi haurà persones que han perdut aquells coneixements i altres persones que no. Això, desgraciadament és l’Educació. Estudiar per aconseguir una nota.

Quant a l’avaluació, podem dir que el mestre comença a avaluar des del primer moment fins que acaba el curs. És a dir, el professor té una relació directa amb l’alumnat perquè coneix l’evolució d’allò que aprenen els seus alumnes. A més, per mitjà de l'avaluació, podem realitzar observacions i avaluar als alumnes de forma qualitativa, és a dir, no basar-se en un número, sinó en una reflexió per tal de poder millorar els errors que han comés. També, serveix com a instrument per a poder dur un control al llarg de la matèria de tots els processos d'ensenyança i aprenentatge. En canvi, la qualificació, és un nombre que podem traure en un examen en un moment determinat.


ENTRADA 4: EVALUACIÓ VS QUALIFICACIÓ (IRENE 17/12/2020)


Per a començar, aquesta assignatura és la que més m'ha agradat en aquest últim any de carrera. Una llàstima que ens haguera interromput el Covid19, pense que la manera d'afrontar l'assignatura haguera sigut diferent.
En quant als continguts que hem donat tant (pilota valenciana, esgrima, rugby, esports alternatius), són esports que mai havia pensat que anava a treballar, perquè si el pensem aquests esports no els hem practicat massa a l'escola o a l'institut. Tanmateix , el que més m'ha paregut massa pesat són les classes de pilota valencia. Sempre feiem el mateix i molts dies colpejant la pilota. 
Per altra banda, les classes pràctiques amb Irene han sigut massa interessants, perquè va vindre una professional de l'esgrima. Si si, l'esgrima. Mai havia practicat l'esgrima. Era una molt bona forma d'ensenyar-nos aquest esport i, ens va agradar a tots.
També, hem practicat esports alternatius com el colpbol, datchball. Aquest dia per a mi, va ser la millor classe. Vaig disfrutat com un xiquet. Un problema per a mi va ser la màscara, perquè trobava que hem faltava aire. Però, era una norma que havíem de complir per culpa del Covid 19.
Després, vam fer rugby amb Cristina. Aquest esport si que l'havia practicat, però mai m'havia cridat l'atenció. Foren dos o tres classes que vam passar-lo bé, aprenent com es jugava, fent molts jocs, etc. Recorde que l'última classe amb Irene va ser molt bona, perquè vam exposar esports com el futbol sala, bàsquet, voleibol i taekwondo. I tota la classe vam disfrutar fent aquest esports, que ens agradaven massa.
Com he dit, l'assignatura ha estat molt bé. Volia donar-li les gràcies als professors perquè no és gens fàcil fer aquesta assignatura amb totes les limitacions que hi ha per el Covid19. Gràcies, de veritat.
Per últim, comentar que la coavaluació no és original perquè pot ser que els teus amics te fiquen bona nota, per tant seria una nota irreal. La heteroavaluació sempre ens ha avaluat el docent segons els seus criteris. I l'autoevaluació, en aquesta assignatura em ficaria un 10 perquè he treballat moltíssim l'he dedicat molt de temps i esforç als treballs individuals i grupals. A les classes pràctiques, sempre he participat i he estat molt actiu.

"ALGUNS SOMIEN EN TRIOMFAR , ALTRES DESPERTEN I HO ACONSEGUEIXEN"



Entrada 7: "Currículum d' Educació Física"

Què podem dir del currículum d'Educació Física? 



El primer de tot, comentar que el currículum d'Educació Física, consta de 5 blocs actualment.

El bloc 1, “Coneixement i autonomia personal”; està fonamentat en la importància i rellevància que té el nostre cos, i de com som capaços d'ajustar les accions motrius produïdes pel mateix, no sols a l'entorn, sinó a l'establiment de relacions interpersonals amb els altres. És per això que el treball dirigit cap a l'estructuració de l'esquema corporal ha de començar-se des d'edats primerenques a partir de totes aquelles sensacions, emocions i estats que el xiquet va descobrint i que provenen de la gran diversitat d'estímuls que li rodegen i d'experiències que succeeixen diàriament.

El bloc 2, “Habilitats motrius, coordinació i equilibri. Activitats en el mig natural”; comprén tot el contingut motriu per a l'assimilació dels continguts dels diferents blocs, ja que el desenrotllament d'habilitats implica la capacitat d'abordar continguts més complexos. A més el treball de coordinació i equilibri resulta "imprescindible per al desenrotllament motor, bé siga per a l'exercici de l'activitat física, com per a la vida quotidiana de l'alumne i de l'alumna."

"El bloc 3, “Expressió motriu i comunicació”, té com a principal objectiu el desenrotllament físic, psíquic i emocional de l'alumnat a través del moviment. Aspectes tan importants com l'espontaneïtat, la desinhibició i la creativitat, seran elements clau per a descobrir, emprar, i adaptar els recursos expressius del seu cos a la comunicació d'idees, sensacions, emocions, estats d'ànim, i comprensió de missatges expressats per altres persones. L'experimentació amb els dits recursos expressius ha de ser determinant per a trobar un llenguatge corporal que s'arribe a interioritzar com propi o personal, i així que l'alumnat progressivament siga capaç d'expressar-se i comunicar-se en qualsevol situació."

"El bloc 4, “Activitat física i salut”, es basa en el fet que l'Educació Física contribuirà que l'alumnat adquirisca les competències relacionades amb la salut. Aconseguisca autonomia en els coneixements i en els hàbits necessaris per a fer-se responsable de mantenir un cos saludable i contribuir a millorar la salut col·lectiva. Els hàbits de pràctica física regular, d'higiene, posturals i d'alimentació, que adquireixen durant la seua escolaritat i que empre al llarg de la seua vida, els ajudaran a prevenir l'obesitat, controlar l’estrés i millorar l'autoestima. L'alumne i l'alumna, amb estos conceptes, podrà adoptar actituds crítiques davant de pràctiques socials no saludables. A més, la salut es nodreix del camp de coneixements científics d'altres àrees que estudien en profunditat el cos i les seues funcions, desenrotllant així el seu enfocament més interdisciplinari."

"El bloc 5, ”Jocs i activitats esportives”, considera aquests elements com un instrument pedagògic amb un caràcter motivador inesgotable i una àmplia capacitat per a potenciar actituds i valors positius. Una utilització adequada contribueix que l'alumne puga relacionar-se amb els altres, desenrotllar la capacitat de col·laboració, el treball en equip cooperatiu, la resolució de conflictes per mitjà del diàleg, el compliment de les regles establides i el respecte als altres. A més, l'exercici de rols en els diferents jocs i activitats esportives implica un desenrotllament de la interdependència positiva, de la iniciativa individual i dels hàbits d'esforç per a superar els problemes motrius que es generen en la pràctica. En aquest sentit l'oferta de jocs i activitats esportives de la proposta curricular ha de ser variada i equilibrada, i ha de reflectir les manifestacions culturals de la societat en què vivim amb plantejaments didàctics que permeten que l’alumnat progresse en la seua competència motriu.

Per altra banda, pense que l'assignatura d'Educació Física, està molt menyspreada perquè molta gent comenta que a aquesta matèria no aprenem res, que simplement està per a distrure'ns i que no serveix per a res en un futur.

Des del meu punt de vista, dues hores a la setmana és molt poc de temps per a donar-la, perquè moltes vegades altres docents apuren fins l'última hora les seues classes i, entre que els alumnes baixen al  gimnàs i, després hem d'acabar 10 minuts abans perquè l'alumnat arribe a classe puntualment, en total, podem donar uns 20-25 minuts de classe realment. 

Per últim, m'agradaria explicitar que trobem molts alumnes que disfruten en aquesta assignatura. Pot ser perquè les agrade. Pot ser perquè ixen de l'aula. Pot ser, per les metodologies que empra el professor. Però què tindrà l'Educació Física, que sempre ens trau una somriure?

 



Entrada 6:" El meu esport alternatiu"


 El meu esport alternatiu és el "Floorball"!!!!!!🏒



Sincerament, en el meu grup volíem triar el Colpbol perquè és un esport que vaig practicar al grau superior d’Educació Física, és a dir, al TAFAD. I, li vaig dir als meus companys que en aquest esport era molt divertit i, a més a més, motiva molt a l’alumnat.

En canvi, no vam poder fer el Colpbol perquè altre grup el va collir, nosaltres vam elegir el Floorball. Aquest esport, també l’he practicat al grau superior i també me’n va agradar.

Per a mi, el floorball és un esport alternatiu d’equip i, sobretot d’invasió. També, és un esport competitiu on l’objectiu és marcar gol a la porteria contrària. Això si, solament es pot colpejar la pilota amb el stick. Així i tot, per a jugar a floorball, cal practicar la tècnica del passe tant en estàtic com en moviment, el llançament a porteria, la conducció de la pilota. Si ajuntem totes les característiques que hem mencionat anteriorment, ens pot recordar al hockey.

Finalment, com a futur docent inclouria el floorball en les meues sessions d’Educació Física. Pense que pot transmetre molta motivació a l’alumnat. D’altra banda, considere important la cooperació entre els companys ja que, és un esport d’equip. Ara bé, tot esport té una part competitiva i, està clar que uns guanyen i altres perden. Però, a l’escola podem incloure altres variants, com canviar d’equip a aquella persona que marque en la porteria. 

A continuació, podem observar una infografia que he fet sobre el floorball.




Per a terminar, podem veure un vídeo sobre uns xiquets que juguen al floorball en la seua pròpia escola.






Entrada 4: L'esgrima a l'escola"

Què m'ha paregut l'esgrima?



1. Què t’ha paregut aquesta pràctica? Coneixies l’esgrima? La inclouries en la teua programació d’EF?

Respecte a la practica, m’ha agradat perquè era innovadora i era la primera vegada que els meus companys i jo practicàvem un esport diferent. A més a més, també ha sigut original aprendre aquest esport amb una gran professional com es Laura Ruiz Sanchís, ja que ella havia participat temps enrere en aquest esport.

Ella, ens ha ensenyat aquest esport amb jocs interactius per a fer-lo més divertit. I la veritat, és que m’ha paregut una bona idea fer la sessió així.

Després, volia posar dos jocs que m’han agradat moltíssim i crec que a l’alumnat també li agradaria.

El primer tractava en què dos rivals s’enfrontaven l'un amb l'altre i, enmig l’àrbitre. L’àrbitre tenia dues pilotes xicotetes una en cada mà i, els rivals estaven amb el braç estirat i abans que arribarà la pilota al sòl, els dos rivals devien collir la seua pilota. I, qui arribarà abans als cinc punts, guanyava.

El segon era que l’àrbitre sostenia en creu una pilota a cada mà i, els dos rivals des de certa distància tenien una pilota i havien de llançar a la pilota que tenien endavant i donar-li un colp perquè l’altra pilota caiguera a terra. Així, fins que la persona que arribarà primer als cinc punts, guanyaria.

Quant a l’esgrima, mai l’havia practicat. Des que jo era xicotet, a l’escola sempre hem jugat als esports més populars com el futbol o el basquet. És més, en aquell temps no li’n donaven tanta importància com ara.

Ara bé, gràcies a Laura Ruiz Sanchís, deia que havia sigut professional en aquest esport. I venia a la Universitat a explicar-nos com és l'esgrima actualment i, sobretot com es practica.

En un futur, no inclouria l’esgrima perquè és un esport molt arriscat amb els xiquets d’avui dia. És més, tampoc sabria explicar aquest esport que mai he practicat. I, per explicar una cosa mal, és millor no fer-la. Aleshores, practicaria altres esports que tants als xiquets com a mi, ens poden motivar més.

 2. Segons el Decret 108/2014, en què bloc; i concretament en què cursos estaria justificada la seua aplicació? Raona la teua resposta. 

 Segons el Decret 108/ 2014, per a donar esgrima, el ficaria en el bloc 2: “Habilitats motrius, coordinació i equilibri". I, aquest esport, el donaria per als grups de quart, cinqué i sisé, perquè:

-Els continguts de quart al bloc 2, són:

  1.    Ocupació de les habilitats motrius de locomoció, manipulació i estabilitat en activitats fisicoesportives, amb i sense maneig de materials propis de l'àrea, ajustant la seua realització als entorns i al grau d'incertesa, i mantenint l'equilibri postural.
  2.     Ocupació d'activitats per al control de l'equilibri estàtic i dinàmic amb distints tipus de materials que varien les superfícies i les posicions.

-Els continguts de quint en el bloc 2, són:

  1.          Reconeixement i aplicació de les habilitats motrius en jocs i activitats fisicoesportives (d'oposició, de cooperació, de cooperació-oposició, etc.), ajustant la seua realització als entorns i al grau d'incertesa.
  2.          Identificació i aplicació dels diferents tipus de coordinació, per resoldre reptes motrius, amb i sense utilització de materials.

-Els continguts de sisé en el bloc 2, són:

  1.          Adaptació de l'habilitat motriu corresponent a les diferents activitats fisicoesportives, ajustant la seua realització als entorns I al grau d'incertesa.
  2.         Resolució de situacions motrius de coordinació (grossa, fina, segmentària, general, òcul-manual i òcul-pèdic) amb i sense utilització de materials.
  3.     Adaptació de l'equilibri estàtic i dinàmic en activitats físiques (p.e. acrogimnasia) utilitzant diferents superfícies i posicions.

 Aquests són els criteris que considere adequats per a treballar l’esgrima, a l’assignatura d’Educació Física, en els cursos de quart, cinqué i sisé de Primària.

 3. Amb quins altres materials es podria treballar l’esgrima a l’escola? Si fora autoconstruit explica com ho faries (passos a seguir per a a seua elaboració). 

 Com va explicar Laura Ruiz Sanchís, l'esgrima és un esport que l'ha practicat gent adinerada i damunt, el material que s'utilitza com les proteccions o inclòs les floretes, és molt car. És més,  a les escoles públiques, no utilitzen un material de primera qualitat, perquè amb un material alternatiu poden practicar perfectament la iniciació a l'esgrima.

També, me’n vaig fixar en el material que va traure Laura i, va ser molt interessant. Perquè havia fet diverses floretes, amb cartó i xurro de suro. Però, pareixien floretes de veritat. A més, pense que l’alumnat es motivaria igualment.

 4. Proposa 3 variants a la pràctica vivenciada avui: un joc d’animació, un joc de part principal i un joc de tornada a la calma (especifica el curs de Primària al que aniria dirigit).

 Abans de començar a explicar la sessió, explicitar que aquesta classe està preparada per a 6º de Primària.

 1-Joc d'animació o escalfament (15 minuts)

  • “En guardia” (10 minuts)

Aquest joc consisteix que 3 persones pillen en tota la classe. I, la resta haurà d'evitar que li toque aquell que pille.

Els alumnes que pillen hauran de tocar l’espatlla per a poder pillar-lo. Si la pillen, la persona pillada s’acatxarà i esperarà que algun company seu li toque l’espatlla. Però els que no pillen, abans que li pillen es ficarà en guàrdia i un company seu li tocarà l’espatlla per a tornar a jugar.

 

2- Joc de part principal (25 minuts)

-Material: Cércols i botelles de plàstic

  • "A la conquesta del castell"

 La classe es divideix en dos grups. Un serà l’atacant i els altres els defensors. L’objectiu de l’atacant és arribar al castell sense que l’agafe cap defensor. En canvi, si els defensors agafen als atacants, els atacants passaran a ser presos.

 Per arribar al castell, hi haurà tres cércols darrere dels defensors. Els atacants, hauran d'arribar als cércols, abans que el defensor li toque amb l’espasa (botella de plàstic).

 El joc acabaria quan els defensors tinguen presos a tots els atacants o tots els atacants hagen arribat als cércols.

3-Joc de tornada a la calma (10 minuts)

  •       “L’espill”

Un alumne es situarà davant de tots els seus companys i farà moviments d’esgrima i els seus companys l'han d'imitar. Pot fer desplaçaments, posició en guàrdia, fer moviments inventats o situacions de combat o lluita.

 

 





 




Entrada 3: " Experiència pràctica al trinquet de la UPV."


Una llàstima no poder anar al Trinquet de la UPV 

Quan estàvem disposats a anar al trinquet de la Universitat Politècnica, no vam poder anar perquè van tancar la Universitat unes setmanes, ja que alguns alumnes van donar positiu per Covid19.

La següent oportunitat que vam tindre va ser el dia 5 de Novembre, però pel mal temporal que va fer, no vaig assistir a aquesta sessió tan especial que era per a mi, perquè mai havia jugat a pilota valenciana en un trinquet. Espere, que molt prompte puga jugar en un lloc com aquest.

Per aquesta mala sort, he tractat de compensar-la amb una partida de pilota valenciana que vaig veure a Youtube.


 

Aquesta partida va donar lloc al trinquet de Vilamarxant. Tractava d’una semifinal de la lliga professional d’escala i corda, que va disputar-se el 29 de març del 2019. Els jugadors eren Pere Roc II, Santi i Monrabal II (amb la samarreta de color blau) contra Puchol II, Raul i Bueno (amb la samarreta de color roig).

Mai havia vist una partida de pilota valenciana i, especialment de la modalitat d’escala i corda.

La veritat és que m’agradaria jugar com aquests jugadors, però no entenc com no es fan mal a la mà (per a mi la protecció és insuficient), amb els colps tan forts que li donen a la pilota.

Respecte als punts que m’han cridat l’atenció d’aquesta partida.

·         Hem pareix molt complicat fer una ferida perquè la pilota ha de rebotar en la paret de les escales i caure al dau.

Però els pilotaris d’aquesta partida el fan com si fóra fàcil. Perquè boten la pilota en la llosa situada abans de la corda i després colpegen la pilota sobre una ratlla que es situa en la muralla. Després, la pilota ha de botar en l’escala i el primer bot ha de pegar dins del dau.

·         Quan deixen baixar la pilota per les escaleres del trinquet i esperen que la pilota done un colp a terra per colpejar-la. O també si la pilota no cau de l’escala i va avançant, el pilotari fa una raspada perquè la pilota puge per damunt de la red.

·         La majoria dels pilotaris, busquen molt colpejar la pilota perquè quede molt a prop de la paret. I, moltes vegades l’adversari no li pot colpejar ben bé a la pilota. Aquesta estratègia és molt bona per fer un quinze.

·         Molt difícil tornar una pilota que dóna al tamborí, perquè no es sap la trajectòria que tindrà després aquesta.

·         Quan la pilota queda en la grada on està la gent, aquest punt comença de nou. Però, aquesta vegada el pilotari deixarà córrer la pilota des d’on ha quedat la pilotari, la deixarà córrer per l’escala i abans que colpege a terra, aquest li deurà colpejar.

·         Al final, va guanyar l’equip blau amb dos punts finals on el contrincant no ha pogut tornar la pilota perquè la pilota ha botat al tamborí i no sabia on botaria després.